Sea Blue Shelter: el meu refugi blau
El mar no és només un espai físic, no és només aigua i horitzó. No és una il·lusió de llibertat. Aquí no hi ha espai per a la inèrcia. El mar et posa a prova, t’obliga a estar-hi, a ser-hi de veritat. És allunyar-se de terra ferma.
La meva relació amb el mar no neix de la comoditat, sinó de la necessitat. Va començar com una via d’escapament i ha esdevingut una forma de viure i entendre el món. Sóc Patró d’Embarcació d’Esbarjo, m’apassiona el caiac, i navego a vela per convenciment i respecte. No busco velocitat ni soroll, sinó respecte per l’entorn. La navegació lenta i present m’ajuda a escoltar i a entendre el mar d’una altra manera. La navegació en caiac i la vida a bord no són només disciplines, són maneres de trobar la pau.
A Sea Blue Shelter qüestiono com habitem el mar i quin impacte hi tenim. La sostenibilitat no és una moda, és una responsabilitat. La consciència ambiental no s’ha de limitar a discursos de màrqueting, sinó que ha de transformar la nostra manera de consumir, de moure’ns i de relacionar-nos amb l’entorn.
No cal buscar una imatge bonica del mar, sinó una relació honesta amb ell. La sostenibilitat no pot ser només un lema; cal canviar la nostra manera de viure-hi.
Actualment, preparo una travessa en caiac, un repte físic i mental que busca demostrar fins a quin punt el mar pot ser una eina de transformació. Documentar aquesta experiència no és només una qüestió personal, sinó una manera d’inspirar altres persones a reconnectar amb la natura i amb elles mateixes.
És aquí on la meva història pren forma, on les preguntes troben espai per existir i on la recerca d’una vida més ètica i autèntica es fa inevitable.
Aquest és el meu refugi blau. No és un lloc per escapar, sinó un espai per ser. Per repensar el mar i la nostra presència en ell.
